JORNADES D’ERRADICACIÓ DE PLANTES INVASORES AL CAP DE CREUS
L’objectiu de les Jornades d’erradicació de plantes invasores al Cap de Creus és la millora de l’estat ecològic del patrimoni natural i la conservació de la biodiversitat del Parc Natural del Cap de Creus. Es pretén promoure la conservació de la flora autòctona I del paisatge litoral del Parc, mitjançant Jornades d’erradicació de plantes exòtiques invasores, la retirada de deixalles i l’educació ambiental amb el suport del voluntariat assistent.
Conservació de la biodiversitat vegetal al Parc Natural de Cap de Creus: Jornades d’erradicació de plantes invasores, retirada de deixalles i educació ambiental
Es duran a terme un total de 15 Jornades d’erradicació de flora exòtica invasora en ecosistemes terrestres litorals del Parc Natural de Cap de Creus. La duració aproximada de les Jornades d’erradicació de plantes invasores serà de 4 hores, i el dia i l’horari s’adequarà a la disponibilitat dels col·lectius destinataris. A cada Jornada EEI es durà a terme una visita guiada al Parc Natural de Cap de Creus que inclourà una presentació inicial dels objectius projecte i les activitats i metodologies a desenvolupar durant la diada. Es realitzarà una explicació dels valors naturals de l’espai natural, i s’aprofitarà per exposar les problemàtiques relacionades amb les espècies de flora exòtica invasora a partir de casos pràctics in situ. A continuació es durà a terme l’arrencada de plantes invasores, així com a la retirada de residus de l’espai, amb la participació activa dels voluntaris participants en la Jornada. La zona d’actuació s’escollirà en funció de la tipologia dels participants, de manera que les diferents espècies de flora exòtica a erradicar i les característiques d’accessibilitat de la zona s’adeqüin a la tipologia dels participants.
El Parc Natural de Cap de Creus és un espai prioritari per a la conservació de la biodiversitat terrestre
El Parc Natural de Cap de Creus és un espai prioritari per a la conservació de la biodiversitat terrestre degut a l’elevada riquesa de la seva flora autòctona, amb espècies de plantes adaptades a les fortes condicions de vent i salubritat de l’entorn natural. La gran riquesa del seu patrimoni vegetal és conseqüència directa de la situació biogeogràfica del Cap de Creus, la coexistència d’elements mediterranis i extramediterranis, i la presència de nombroses espècies vegetals rares, algunes d’elles endèmiques. El Parc Natural de Cap de Creus forma part de la Red Natura 2000, com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i com a Lloc d’Importància Comunitària (LIC ES5120007), definida per la Directiva Hàbitats 92/43/CEE i aprovada per l’Acord de Govern 112/2006 per la Generalitat de Catalunya. Els espais naturals costaners del Parc Natural estan integrats en la xarxa de Zones d’Especial Protecció d’Importància del Mediterrani (ZEPIM) del protocol d’Àrees Marines Protegides (AMP) del Conveni de Barcelona (2003), i en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.
A les Jornades d’erradicació de plantes invasores es pretén sensibilitzar sobre els espais naturals protegits del nostre territori i la importància de la seva conservació
Una de les amenaces principals per a la conservació de la flora autòctona del Cap de Creus és la invasió de les plantes exòtiques invasores. Les plantes invasores han estat introduïdes principalment amb fins ornamentals i jardineria. Per exemple, l’ungla de gat (Carpobrotus spp.) és una de les plantes exòtiques invasores més abundant i nociva del Parc, que des d’antic s’ha usat com a planta entapissant i fixadora de sòls en zones costaneres, jardins particulars i en l’enjardinament d’obres públiques. Arran d’aquests cultius s’ha anat naturalitzant àmpliament en arenals i penya-segats costaners. Existeixen altres espècies de plantes invasores que han envaït el Cap de Creus afavorides per l’acció humana, com ara la figuera de moro (Opuntia spp.), la canya comú (Arundo donax), l’atzavara (Agave americana), la Gazània (Gazania spp.) i el bàlsam (Aloe maculata).
Aquesta capacitat de les plantes invasores per créixer en situacions difícils i en absència de competidors naturals és el que ha afavorit la seva expansió per la costa del Cap de Creus, posant en greu perill la biodiversitat de la flora autòctona. Per tant, les àrees protegides, que identifiquen una zona d’especial interès ecològic i de valuós patrimoni natural, no estan exemptes del efectes de la flora exòtica invasora. En general, les actuacions destinades a atenuar la invasió de plantes exòtiques s’han de dur a terme a nivell global. No obstant, s’ha pogut comprovar que la gestió a petita escala que es pot dur a terme en els espais naturals protegits contribueix en gran mesura a atenuar els efectes negatius de les EEI a nivell local. Per exemple, l’ungla de gat és una planta que es reprodueix sexualment per primer cop als 2-3 anys de vida, i la viabilitat del seu banc de llavors al sòl és curt, disminuint exponencialment fins un màxim de 10 anys. Per tant, una gestió bianual activa i continuada permetria erradicar aquesta espècie del Parc.
Així doncs, el projecte INVACAT pretén contribuir a erradicar les plantes invasores al Parc Natural de Cap de Creus, garantint així unes condicions favorables per a la conservació de les espècies vegetals autòctones al Cap de Creus, alhora que es pretén conscienciar la societat mitjançant l’educació ambiental per prevenir la seva proliferació. A més a més, es pretén retirar les deixalles de les zones on s’actuï, com ara les platges del Cap de Creus, contribuint així a millorar l’estat de conservació de l’espai natural.
Per altra banda, es fomentaran les bones pràctiques en la jardineria domèstica mitjançant la formació dels propietaris de cases amb jardí dels municipis adjacents al Parc Natural de Cap de Creus, per promoure que eliminin les plantes invasores del seu jardí i així evitar que proliferin als ecosistemes naturals del Parc. En molts casos, el desconeixement de la problemàtica de les plantes invasores és el que fa que s’utilitzin plantes invasores en els jardins particulars. En aquest sentit, l’ungla de gat s’utilitza en jardins particulars per què és una planta fàcil de cultivar i de baix manteniment que, a més, presenta unes flors boniques. De fet, s’ha observat propietaris de cases que en fan un esqueix recollint-la en els ecosistemes naturals del Parc, i la planten al seu jardí. També s’informarà a la societat dels objectius de les diferents accions dutes a terme en aquest projecte, a través de l’edició d’un tríptic, un pòster i d’una nota de premsa que es difondrà entre les entitats i els participants a les Jornades EEI i als Tallers EEI de la comarca de l’Alt Empordà, i als medis de comunicació locals i regionals.