En els últims 10 anys, els plans de gestió i eradicació de la flora exòtica invasora a l’estat espanyol han suposat una despesa pública de més de 50 milions d’euros, invertits majoritàriament en l’eradicació per mètodes d’extirpació mecànica. En aquest sentit, existeix una llei que regula l’ús comercial i domèstic de les plantes invasores per evitar-ne la propagació (BOE 19398, Real Decreto 1628/2011). Tot i així, encara queda molta feina a fer, tant en les àrees d’educació i conscienciació social a favor de l’eradicació de les espècies invasores, com en l’àrea de la investigació per entendre més a fons els seus mecanismes d’invasió i distribució.

Bones pràctiques per a una jardineria sostenible

Cal apostar per una jardineria de baix manteniment, en detriment de la jardineria de gran consum. Els principis bàsics d’una jardineria sostenible són el respecte pel medi ambient, l’ús dels recursos ambientals disponibles, les condicions climàtiques i la utilització preferent de plantes autòctones de la regió. Si realitzes un disseny sostenible del teu jardí, el resultat pot ser un jardí  exuberant, de baix consum i integrat en el paisatge natural.

Alhora de dissenyar el teu jardí sostenible s’han d’utilitzar preferentment les varietats de plantes autòctones de la regió. Contràriament a les plantes exòtiques, les plantes natives estan ben adaptades a les condicions ambientals i són més resistents a les plagues del territori, uns avantatges que disminuiran el seu manteniment. Tot i que es poden plantar espècies al·lòctones d’altres regions de clima mediterrani ben adaptades a les condicions climàtiques del nostre territori, s’ha de tenir cura que no siguin espècies potencialment invasores. La flora nativa del nostre territori ens ofereix una gamma molt àmplia de plantes en substitució de les plantes exòtiques que ens hem habituat a veure als jardins i obres públiques i que tants danys estan causant al medi ambient, a l’economia i a la salut humana.

En funció del tipus d’espai que es vulgui enjardinar (zones assolellades, d’ombra, seques, humides, etc.) i de l’ús que se’n vulgui treure (per a gespes, tanques, rocalles i talussos, entapissats, etc.) existeix una gran varietat de plantes autòctones: arbòries, arbustives, amb capacitat entapissant, enfiladisses, etc. que permeten dissenyar un jardí exuberant, de baix consum i integrat en el paisatge natural del territori.

 En els terrenys assolellats del jardí on desitgem una vegetació de certa alçada, podem utilitzar arbusts com qualsevol de les estepes del gènere Cistus, els ginebrons (Juniperus spp.), el llentiscle (Pistacia lentiscus), tots ells molt resistents i que requereixen un baix manteniment. Si volem posar-li color, podem utilitzar plantes amb flors vistoses que no requereixin molta aigua com per exemple la planta herbàcia valeriana o herba de Sant Jordi (Centranthus ruber), la planta lianoi de mareselva (Lonicera etrusca) o la bulbosa all de bruixa (Allium roseum), amb unes flors d’un rosa viu i unes fulles d’un verd lluent. Les plantes aromàtiques característiques de la cultura culinària i medicinal de la regió Mediterrània són un bon complement: la lavanda (Lavandula spp.), la farigola (Thymus vulgaris), la salvia (Salvia spp.) i la camamilla groga (Santolina chamaecyparissus).

Si el que desitgem és estabilitzar el sòl amb gespes entapissants, les espècies del gènere Lotus, com ara el trèvol femella (Lotus cytisoides) i el trèvol mascle  (Lotus creticus), creixen ràpidament formant una xarxa d’arrels que ajuden a fixar el substrat. La margarita de mar (Asteriscus maritimus) és una espècie excel·lent com a planta entapissant de sòls, i pot arribar a cobrir grans superfícies en combinació amb altres plantes com per exemple la camamilla (Chamaemelum nobile) una herba aromàtica amb moltes propietats medicinals.

Si es volen fer tanques i mitjanes tenim una gran quantitat de plantes de port arbustiu, com per exemple, el boix (Buxus sempervirens), el garric (Quercus coccifera), el cirerer d’arboç (Arbutus unedo) i la murtra (Myrtus communis) amb unes flors molt vistoses.

Si el que es vol aconseguir és fer una cortina de vegetació que caigui des de la paret, el romaní penjant (Rosmarinus officinalis) o la vidiella (Clematis flamula) poden resultar útils. Les heures per a llocs ombrívols (Hedera helix i H. canariensis ) i l’efedra (Ephedra altíssima) i el gessamí (Jasminum spp.) amb flors vistoses.

En els sorrals del jardí hem d’utilitzar plantes adaptades a colonitzar aquest tipus de substrats mòbils en què l’aigua es filtra ràpidament. Per tant, si el nostre jardí és sorrenc, algunes de les espècies que podríem utilitzar són el borró (Ammophila arenaria), el Carex extensa, el lliri de mar (Pancratium maritimum), el passacamins marí (Polygonum maritimum), la mansega marina (Cyperus capitatus) i el bolitx bord (Anthemis maritima). En sorrals més humits i amb una gran tolerància a la salinitat podem utilitzar espècies com el tamariu (Tamarix spp.) i el joncs agut (Juncus acutus) i el jonc marí (J. maritimus).